Aquest “post” no creia mai poder-lo escriure: vaig tenir el privilegi i la sort d’acompanyar a Tino Soriano a fer unes fotografies per d’una guia de viatges d’Espanya que actualment està fent pel National Geographic. Ens trobarem a “IbizaFoto Cracks” com ja he comentat anteriorment i ens va demanar als mallorquins que hi érem llocs emblemàtics per zones que ens deia, a les hores quedarem per acompanyar-lo i per no ser multitud (ell treballa normalment tot sol) me va tocar a mi fer de guia (gràcies Rosana i Guillermo !!!).
Ens vérem el dimarts, ell ja duia una programació aproximada dels llocs a visitar i quan, segons la sortida o posta de sol. El mateix dimarts, a l’horabaixa, anàrem per la costa nord, Valldemossa, port de Valldemossa, Deià, el sol encara esta un poc alt i havíem de fer temps per aconseguir un bon llum (la coca de patata va ser boníssima). De baixada ens aturarem per fer unes fotos de l'Hospital de Son Espases per un reportage per al suplement semanal d'El País. Ja, més tard, anàrem a esperar “l’hora blava” per fotografiar el monument més emblemàtic de Palma: La Seu. L’experiència de veure com treballa en Tino és una mica difícil d’explicar, com analitza el terreny, la situació, com cerca la foto i espera el moment oportú, com preveu l’escena a fotografiar, com intenta incloure l’element humà, com estudia el llum, els colors, els fondos ....una passada...
5 comentaris:
una gran sort que segur que t'haurà fet molt de profit,tant amb allò personal com en l'afició.
salut miquel
Ostres , noi! Quin privilegi! Quina sana enveja que em fas!
Per cert,sou uns llepols. O feim feina o menjam coca de patata...jajaja (quines ganes que m'has fet)
Amic Miquel,
Si m'envies un parell de RAW africans qeu tu vegis aptes per blanc i negre podria provar de processar-los.
De pas et comentartia si les condicions tècniques del RAW donen o no per a fer un bon blanc i negre.
osselin(arroba)gemailpuntcom
(t'ho escric així per evitar que me'l copiïn els robots)
A un altra comentari que crec que no ha arribat deia que es una sort coneixer un crack d'aquests que sap compenzá (ja t'ho explicarem un dia) i que es senti còmode i es deixi retratar.
Si hagués provat la porcella cega que retratares un dia segurament no fugiria de Mallorca.
Salut Miquel
Publica un comentari a l'entrada