Nilo Merino, Oriol Alamany, Tino Soriano i Maria Rosa Vila
L’organització perfecte, sense descuidar els mínims detalls, es nota el treball il•lusionat i engrescador de la gent del “
Ibiza foto club”, enhorabona!!!
A part de l’enriquiment personal que suposa escoltar tots aquests mestres també em serveix per fer unes reflexions personals. Tota la setmana he anat donant voltes a algunes preguntes que m’anava fent, (ja, abans, en una xerrada amb en
Macià comentàrem que, a vegades, val la pena aturar-se i pensar el que volem). Amb quina modalitat fotogràfica me sent més identificat actualment? Cap a on vaig? A on som? Quina és la meva realitat actual? Evidentment no sé contestar a totes les preguntes, però el que veig és que me sent molt identificat amb el tipus de fotografia que fa en Tino Soriano, humanística (a una altra entrada ja parlaré d’ell...), però al mateix temps la fotografia de paisatge m’agrada, quina enveja el viatge d’Oriol Alamany a l’illa de
Socotra !!! També la fotografia d’en
José B. Ruiz m’atreu, però som conscient que no totes les seves modalitats estan al meu abast, com tampoc la d’en Tino Soriano ... A les hores ... què?
Oriol Alamany
Maria Rosa Vila
Tino Soriano
El que tenc clar és que la fotografia és un divertiment, si no es gaudeix difícilment es poden fer bones fotografies i jo segueix insistint, si no hi ha “feeling” entre el fotògraf i el que fotografia difícilment es pot transmetre alguna cosa.
Ja m’ajudareu a clarificar idees ....