El cap de setmana passat assistirem (Rosana, Juan, Guillermo i un servidor) a unes jornades fotogràfiques a Eivissa: “IbizaFoto Cracks” a on hi va haver ponències d’en Manu San Félix, Maria Rosa Vila, Oriol Alamany, Nilo Merino i Tino Soriano. També tres tallers: Oriol Alamany de “Fotografiar la Naturaleza, Tino Soriano de “El mundo en imàgenes” i d’en Nilo Merino de “Macrofotgrafia”. A més dues sortides fotogràfiques, una de matinada i una nocturna.
Nilo Merino, Oriol Alamany, Tino Soriano i Maria Rosa Vila
L’organització perfecte, sense descuidar els mínims detalls, es nota el treball il•lusionat i engrescador de la gent del “Ibiza foto club”, enhorabona!!!
A part de l’enriquiment personal que suposa escoltar tots aquests mestres també em serveix per fer unes reflexions personals. Tota la setmana he anat donant voltes a algunes preguntes que m’anava fent, (ja, abans, en una xerrada amb en Macià comentàrem que, a vegades, val la pena aturar-se i pensar el que volem). Amb quina modalitat fotogràfica me sent més identificat actualment? Cap a on vaig? A on som? Quina és la meva realitat actual? Evidentment no sé contestar a totes les preguntes, però el que veig és que me sent molt identificat amb el tipus de fotografia que fa en Tino Soriano, humanística (a una altra entrada ja parlaré d’ell...), però al mateix temps la fotografia de paisatge m’agrada, quina enveja el viatge d’Oriol Alamany a l’illa de Socotra !!! També la fotografia d’en José B. Ruiz m’atreu, però som conscient que no totes les seves modalitats estan al meu abast, com tampoc la d’en Tino Soriano ... A les hores ... què?
Oriol Alamany
Maria Rosa Vila
Tino Soriano
El que tenc clar és que la fotografia és un divertiment, si no es gaudeix difícilment es poden fer bones fotografies i jo segueix insistint, si no hi ha “feeling” entre el fotògraf i el que fotografia difícilment es pot transmetre alguna cosa.
Ja m’ajudareu a clarificar idees ....
5 comentaris:
completament d'acord amb sa teva reflexió(bé ,de fet,com has comentat, ja en parlàrem)
el problema ,gaire bé sempre, és trobar aquest feeling.
trob que dins la gran "marabunta" d'imatges a la que ens ha immersos l'era digital i la seva facilitat per fer fotos, mostrar-les o tenir equips fotogràfics asequibles(o no tant...)és cada cop més dificil trobar imatges que contin històries,que transmetin.
sort de blogs com el teu! aqui és més fàcil trobar imatges amb cor.
salut miquel!
Bones Miquel!!! també estic d'acord amb les teves reflexions, sempre és millor saber on anar que anar pegant bots d'un costat a s'altre. Però abans, per aconseguir un cert domini i poder triar, és imprescindible abans haver fet moltes, moltes pràctiques.
Ja ho vaig comentar a en Guillermo, quanta enveja per no poder haver-vos acompanyat ...
A veure si feu un 'breu resum'
Salutacions
Saps que t'ho passes de be fent fotos... jo de gran vull esser com tu !!!!
Una aferrada
Així porto jo sis anys!
Jo crec que el fonamental és:
1. Aprendre composició.
2. Tenir el millor equip que ens poguem permetre.
3. Conèixer al mil per cent la nostra càmara i equip.
4. Estar en formació continuada.
5. I per últim, sí per últim, aprendre Photoshop.
Respecte als gèneres depèn molts dels diners. Ser un bon fotògraf de natura és molt car.
Ser un bon fotoperiodista , no tant.
Ser un fotògraf artista, molt barat.
Viure de tot això, pràcticament impossible.
Salutacions,
M'encanta el retrat que m'has fet, Miquel. Una abraçada i felicitats per la crònica! Tino
Publica un comentari a l'entrada