En principi aquesta entrada havia d’esser curta, però m’he animat, un dia de festa i de pluja m’ha servit de reflexió per fer un “mini projecte”. Des de sempre m’ha agradat seure al Born, des de jove m’ha agradat observar els personatges que desfilen pel passeig, inclús record els “limpia” vestits de negre netejant les sabates i botes dels homes, una figura ja desapareguda. Aquests darrers temps aprofit les meves assegudes als bancs del Born per captar, amb la càmera compacta, diferents escenes de famílies, adolescents, trobades d’amics, turistes, ..... Ja ho diu en Màrius Verdaguer al seu llibre “La Ciutat esvaïda” quan parla de les cadires de ferro que hi havia al passeig:
De nin jo m’asseia a una d’aquestes cadires, amb les cames penjant, mentre, el quiosc de la música, la Banda Municipal tocava l’Obertura de Poeta y Aldeano de Suppé, que de llavors ençà té per a mi un encant indefinible.
Dames amb immensos capells plens d’ocells, cavallers amb llargues levites negres i bombet, al•lotes enfundades en rígids corsés i lluint botines xarolades, nins vestits de mariners extravagants, amb retxes vermelles i blanques i grans capells de feltre dels quals penjava, per l’espatlla, una llarga cinta de seda blava; dandis amb sabates de xarol llargues com falues i grans plastrons que els agarrotaven el coll. Salutacions, capellades, somriures, xep-a-xeps.
Tota aquesta societat distingida de Palma, decorativa, espectacular, evocadora dels vells figurins de París, circulava davant mi, fent voltes i voltes pel Born, com una gran parada.
2 comentaris:
interessant reportatge,li quedan molt bé els tons sipies.
m'agrada molt.A vegades o gairebé sempre,les coses més quotidianes,com puguin ser els passejos normals de la gent,poden passar-nos per alt i en plasmar-los una altra persona en imatges agafen una dimensió molt més interessant...i d'això vosté en sap un ou!!
Soc l'anònima dels dissabtes, trob que cada vegada escrius millor. Encara faràs un llibre.
Cati
Publica un comentari a l'entrada