dissabte, 28 d’abril de 2012

Vida quotidiana a Àfrica

Com ja vaig comentar a una entrada a l’estiu del 2006 vaig fer un dels viatges que mai creia fer. Feia temps que m’ho rumiava, però no m’atrevia i les condicions no eren propícies, però a la fi me vaig decidir i, juntament amb el meu germà, ens anàrem a Mali i Burkina Fasso.

Un país, Mali, a on actualment hi hagut un cop d’estat i no se com deuen estar a hores d’ara, i,  a més, encara romanen secretats el cooperant mallorquí Enric Gonyalons i n’Ainhoa Fernández de Rincón.

A l’exposició de MiguelParreño a La Misericòrdia que té lloc aquests dies (fins l’1 de maig) i que val la pena visitar, vaig veure unes fotos que me recordaren el viatge, a les hores he recuperat, altra volta, unes imatges d’ambients de poblats-ciutats, que podríem dir urbans. Allà la crisis és permanent i profunda, i crec que, pel poc que vaig poder conviure amb ells, viuen més feliços que noltros...